Una aproximación a la empresa familiar a partir del estudio de un conjunto de familias pertenecientes al colectivo judeo-converso.(Mallorca 1800-1950)

Resum

S’aborda la caracterització i evolució d’un grup social concret d’ascendència jueva, el dels xuetes mallorquins, des de l’etapa final de l’Antic Règim (darrer terç del segle XVIII) fins a les dècades de 1930/50. L’interès de l’estudi radica, des del punt de vista de la història empresarial, en el fet que de la mateixa manera que altres minories i per haver estat un grup marginat, els seus integrants crearen vincles de solidaritat i confiança que resultaren determinants per a la seva especialització econòmica i professional. Aquest fenomen ha estat històricament estudiat en relació a altres col·lectius i, així mateix, pel cas dels xuetes mallorquins fins a mitjan segle XVIII. No obstant, pel que fa a l’evolució de la seva composició i a l’especialització econòmica i professional, des de l’etapa final de l’Antic Règim en endavant, existeix una llacuna historiogràfica evident. D’aquí, que aquesta tesi es plantegi mitigar-la i, alhora, corroborar o desmentir alguns dels tòpics i hipòtesis que fins ara s’han anant esgrimint. Fonamentalment, en relació al control de determinats oficis i ocupacions. Així mateix, mitjançant l’anàlisi de fonts de tipologia diversa (padrons de població, contribucions, testaments, inventaris post mortem, etc.) es posa de manifest l’heterogeneïtat del grup. S’evidencia, des de finals del segle XVIII, la preeminència social i econòmica d’un nombre reduït de famílies que controlaven al voltant de les tres quartes parts de la riquesa del total del col·lectiu. Amb el temps, aconseguiren la seva admissió –a banda de compartir-hi negocis- en els mateixos cercles socials que la burgesia mallorquina pròpiament dita. La seva assimilació s’accelerà amb la Reforma Liberal i es consolidà entre finals del segle XIX i principis del XX. Paral·lelament, prengueren consciència de la importància de l’educació per avançar cap a la igualtat i s’esforçaren a inculcar als seus fills la necessitat de cursar estudis superiors. Tant és així, que en el moment del canvi de segle, ja no hi havia pràcticament diferències entre la configuració dels patrimonis xuetes i els de la burgesia en general. Si bé, als estrats inferiors del grup, hi continuava havent un conjunt elevat de famílies (com ha succeït de fet fins a èpoques recents dins tots els grups socials independentment de l’extracció social de cada individu) a les quals els resultà molt més difícil la seva integració social. Heretaren, dels seus avantpassats, béns materials i immaterials i, entre aquests darrers, valors, costums en comú, prejudicis i, per suposat, especialitzacions professionals concretes. No obstant, contràriament al que en general s’ha donat per fet, des de la consolidació de l’Estat Liberal en endavant, aquest fenomen no va ésser en absolut exclusiu dels jueus conversos en general, ni va afectar de la mateixa manera als distints estrats del col·lectiu xueta en particular.