Los videojuegos que entretienen a los niñosAnálisis de la oferta y demanda de videojuegos entre el público infantil

  1. Feijoo, Beatriz 1
  2. García-González, Aurora 1
  1. 1 Universidade de Vigo
    info

    Universidade de Vigo

    Vigo, España

    ROR https://ror.org/05rdf8595

Revista:
Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura

ISSN: 0211-2175 2340-5236

Any de publicació: 2016

Número: 55

Pàgines: 48-67

Tipus: Article

DOI: 10.7238/A.V0I55.2892 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Anàlisi: Quaderns de comunicació i cultura

Resum

Els videojocs s'han convertir en un dels vehicles principals d'entreteniment per als nens: a les compres de Nadal del 2014, un 70 % de pares va reconèixer que regalaria videojocs als seus fills (Aevi, 2014b). Així mateix, més d'un 50 % del mercat de videojocs està recomanat per a usuaris menors de dotze anys, una oferta prou àmplia de la qual es va proposar investigar el nivell d'interès que desperta entre els nens. Així, doncs, es va voler comprovar si el perfil d'usuari comprès entre els onze i els dotze anys consum títols permesos per a la seva edat segons el codi PEGI o, al contrari, s'inclina per altres opcions destinades a un públic adult. Per mitjà de la metodologia quantitativa de l'enquesta, es va accedir a una mostra de dos mil dos-cents escolars de sisè de primària per conèixer-ne el consum de videojocs, entre altres qüestions. Es va poder corroborar que els videojocs ocupen un lloc destacat en el temps d'oci d'aquests nens (92 % de penetració), que alhora prefereixen la consola per jugar abans que altres dispositius com el PC o el telèfon mòbil. Entre els seus videojocs preferits, la mostra es va decantar més fermament per títols concebuts per a un usuari general i/o adult que per aquells videojocs especialment dissenyats i recomanats per a la infància. Amb aquests resultats es posa de manifest que els usuaris, en aquest cas, els nens protagonistes d'aquest estudi, no tenen en compte les restriccions d'edat establertes pel sistema PEGI. Igualment, es va detectar una disparitat clara de gustos en segmentar per sexes el resultats, ja que els nens i les nens opten per jocs totalment diferents.

Referències bibliogràfiques

  • Asociación Española de Distribuidores y Editores de Software de Entretenimiento (2003). Anuario de la industria del videojuego [en línea]. Madrid: aDeSe. [Fecha de consulta: 29/12/2015]. <http://www.aevi.org. es/index.php?option=com_mtree&task=att_download&link_id=19&cf_ id=30>
  • Asociación Española de Distribuidores y Editores de Software de Entretenimiento (2004). Anuario de la industria del videojuego [en línea]. Madrid: aDeSe. [Fecha de consulta: 29/12/2015]. <http://www.aevi.org. es/index.php?option=com_mtree&task=att_download&link_id=18&cf_ id=30>
  • Asociación Española de Distribuidores y Editores de Software de Entretenimiento (2005). Anuario de la industria del videojuego [en línea]. Madrid: aDeSe. [Fecha de consulta: 29/12/2015]. <http://www.aevi.org. es/index.php?option=com_mtree&task=att_download&link_id=17&cf_ id=30>
  • Asociación Española de Distribuidores y Editores de Software de Entretenimiento (2006). Anuario de la industria del videojuego [en línea]. Madrid: aDeSe. [Fecha de consulta: 27/12/2015]. <http://www.aevi.org. es/index.php?option=com_mtree&task=att_download&link_id=16&cf_ id=30>
  • Asociación Española de Distribuidores y Editores de Software de Entretenimiento (2007). Anuario de la industria del videojuego [en línea]. Madrid: aDeSe. [Fecha de consulta: 27/12/2015]. <http://www.aevi.org. es/index.php?option=com_mtree&task=att_download&link_id=15&cf_ id=30>
  • Asociación Española de Distribuidores y Editores de Software de Entretenimiento (2008). Anuario de la industria del videojuego [en línea]. Madrid: aDeSe. [Fecha de consulta: 27/12/2015]. <http://www.aevi.org. es/index.php?option=com_mtree&task=att_download&link_id=14&cf_ id=30>
  • Asociación Española de Distribuidores y Editores de Software de Entretenimiento (2009a). Anuario de la industria del videojuego [en línea]. Madrid: aDeSe. [Fecha de consulta: 27/12/2015]. <http://www.aevi.org. es/index.php?option=com_mtree&task=att_download&link_id=13&cf_ id=30>
  • Asociación Española de Distribuidores y Editores de Software de Entretenimiento (2009b). Usos y hábitos de los videojugadores españoles [en línea]. Madrid: aDeSe. [Fecha de consulta: 27/12/2015]. <http://www. aevi.org.es/index.php?option=com_mtree&task=att_download&link_ id=41&cf_id=30>
  • Asociación Española de Distribuidores y Editores de Software de Entretenimiento (2010). Anuario de la industria del videojuego [en línea]. Madrid: aDeSe. [Fecha de consulta: 27/12/2015]. <http://www.aevi.org.es/index.php?option=com_mtree&task=att_download&link_id=12&cf_id=30>
  • Asociación Española de Distribuidores y Editores de Software de Entretenimiento (2011). Anuario de la industria del videojuego (A11) [en línea]. Madrid: aDeSe. [Fecha de consulta: 27/12/2015]. <http://www. aevi.org.es/a11/>
  • Asociación Española de Distribuidores y Editores de Software de Entretenimiento (2011). El videojugador español: perfil, hábitos e inquietudes de nuestros gamers [en línea]. Madrid: aDeSe. [Fecha de consulta: 27/12/2015]. <http://www.aevi.org.es/index.php?option=com_ mtree&task=att_download&link_id=36&cf_id=30>
  • Asociación Española de Distribuidores y Editores de Software de Entretenimiento (2012). Anuario de la industria del videojuego (A12) [en línea]. Madrid: aDeSe. [Fecha de consulta: 27/12/2015]. <http://www. aevi.org.es/index.php?option=com_mtree&task=att_download&link_ id=60&cf_id=30>
  • Asociación Española de Videojuegos (2013). Anuario de la industria del videojuego (A13). [En línea]. Madrid: AEVI. [Fecha de consulta: 23/12/2015]. <http://www.aevi.org.es/index.php?option=com_ mtree&task=att_download&link_id=63&cf_id=30>
  • Asociación Española de Videojuegos (2014a). Anuario de la industria del videojuego (A14) [en línea]. Madrid: AEVI. [Fecha de consulta: 23/12/2015]. <http://www.aevi.org.es/index.php?option=com_ mtree&task=att_download&link_id=72&cf_id=30>
  • Asociación Española de Videojuegos (2014b). Padres y videojuegos hoy [en línea]. Madrid: AEVI. [Fecha de consulta: 23/12/2015]. <http://www.
  • Asociación Protégeles. [En línea]. [Fecha de consulta: 23/12/2015] <http://www.protegeles.com/>
  • Baquero, R. (1994). «¿Existe la infancia?». Revista del Instituto en Ciencias de la Educación. Año III, núm. 4.
  • Cole, M. (1999). Psicología cultural. Una disciplina del pasado y del futuro. Madrid: Morata.
  • Cole, M. y Engestrom, Y. (2001) «Enfoque histórico-cultural de la cognición distribuida». En: G. Salomon (comp.). Cogniciones distribuidas. Consideraciones psicológicas y educativas. Buenos Aires: Amorrortu.
  • Deleuze, G. (1990). «Posdata sobre las sociedades de control». En: C. Ferrer (comp). El lenguaje libertario 2. Filosofía de la protesta humana. Montevideo: Editorial Nordan-Comunidad.
  • Feijoo, B. (2015). La infancia ante las pantallas: análisis del consumo de medios audiovisuales (TV, videojuegos e Internet) entre los niños gallegos de último curso de primaria en 2010. Pontevedra: Universidade de Vigo. Tesis doctoral inédita.
  • García Canclini, N. (1995). Consumidores y ciudadanos: conflictos multiculturales de la globalización. Grijalbo: México.
  • Instituto Gallego de Estadística. (2015). Indicadores demográficos a 15/12/2015. [En línea]. [Fecha de consulta: 15/12/2015] <http://www. ige.eu/estatico/estat.jsp?ruta=html/gl/poboacion/IndicadoresDemograficos.html#descarga>
  • Moreno, J. (2002). «Lo infantil II: historia de la infancia y del juguete». En: J. Moreno. Ser Humano. La inconsistencia, los vínculos, la crianza. Buenos Aires: Ed. del Zorzal.
  • Observatorio de la infancia (2008). Videojuegos y la protección de la infancia [en línea]. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales. [Fecha de consulta: 20/12/2015]. <www.observatoriodelainfancia.msssi.gob.es/ documentos/Videojuegos.pdf>
  • Pan European Game Information. [En línea]. [Fecha de consulta: 20/12/2015] <http://www.pegi.info/es/>
  • Postman, N. (1994). The disappearance of childhood. Nueva York: Vintage Books, 1982, 1.ª ed.
  • Rodríguez, V.; Pestano J. N. (2012). «Los videojuegos en España: una industria cultural incipiente». Ámbitos: Revista Internacional de Comunicación. Núm. 21, pág. 361-379.
  • Salomon, G. (2001). Cogniciones distribuidas. Consideraciones psicológicas y educativas. Buenos Aires: Amorrortu Editores.
  • Sierra Bravo, R. (2001). Técnicas de Investigación Social. Teorías y ejercicios. Madrid: Ediciones Paraninfo S. A. 2008. 5.ª ed.
  • Squire, K. (2006). «From Content to Context: Videogames as Designed Experience». Educational Researcher. Vol. 35, Núm. 8, pág. 19-29. <http:// dx.doi.org/10.3102/0013189X035008019>
  • Volnovich, J. C. (1999). El niño del «siglo del niño». Buenos Aires: Editorial Lumen.