Delving into the plant-animal double mutualisms and the importance of opportunistic vertebrates as pollinators in island ecosystems

Resum

El mutualisme doble (DM) és un fenomen recentment observat i considerat en ecologia, en el qual una mateixa espècie animal pol·linitza i dispersa una mateixa espècie de planta. Molts pocs DMs han estat encara descrits, i poc es sap sobre la seva presència i sobre les espècies implicades. Les espècies animals generalistes i oportunistes, les quals tenen una amplia dieta i a vegades actuen com eficients pol·linitzadors i dispersors de llavors, podrien ser particularment bons candidats per a establir interaccions dobles, ja que ells, amb més probabilitat, poden consumir nèctar, pol·len i fruits d’una mateixa planta. No obstant, encara existeix poca informació sobre la seva efectivitat comparada a la d’especialistes. En el Capítol 1 hem dut a terme una revisió sistemàtica de dades publicades i no publicades per a proveir informació geogràfica, taxonòmica i ecològica base per a la futura investigació en DMs. Hem trobat que la majoria dels DMs es donen en ecosistemes tropicals i insulars, implicant principalment vertebrats consumidors oportunistes de nèctar i plantes generalistes. A més, prop del 30 % de les espècies implicades en DMs estan amenaçades. L’elevada prevalença de DMs en illes i la seva vulnerabilitat suggereixen que molts DMs estan també amenaçats amb conseqüències encara desconegudes per al manteniment de la composició de la comunitat i el funcionament de l’ecosistema. Per tal d’explorar la importància dels animals oportunistes com a mutualistes dobles, en el Capítol 2 i 3, hem analitzat el rol d’una sargantana nectarívora oportunista (Podarcis lilfordi) que visita les flors i consumeix els fruits de les plantes Ephedra fragilis i Cneorum tricoccon. Donat que individus conespecífics poden tenir diferents rols en la pol·linització i la dispersió, tant al treball observacional com als anàlisis es va integrar la variació intraespecífica. Els nostres resultats mostren que P. lilfordi va actuar com un mutualista doble efectiu, no obstant, les sargantanes mascles i femelles adultes i les juvenils varen estar diferentment implicades en la pol·linització i dispersió de llavors. Els resultats recolzen la hipòtesi de que les diferències intraespecífiques en espècies mutualistes constitueixen diferències importants que poden resultar en diferents rols mutualistes. Així doncs, els estudis realitzats a nivell d’espècie poden emmascarar la funció real dels grups i/o individus intraespecífics en les interaccions mutualistes. Amb l’objectiu d’analitzar i comparar la importància dels vertebrats nectarívors oportunistes en relació als especialistes i els insectes, al Capítol 4 hem mesurat els components quantitatius i qualitatius de l’efectivitat de pol·linització (PE) de vertebrats i insectes pol·linitzadors de tres espècies de plantes a l’arxipèlag de Seychelles (Thespesia populnea, Polyscias crassa y Syzygium wrightii). El nostre estudi indica que algunes espècies de plantes de Seychelles depenen de insectes i pol·linitzadors vertebrats especialistes, però també de vertebrats consumidors oportunistes de nèctar. A més, mostram que la PE d’una espècie de pol·linitzador particular varia en funció de l’espècie de planta, independentment del seu comportament alimentari. Els resultats també destacaren la vulnerabilitat de les interaccions de pol·linització davant espècies invasores, doncs la PE dels pol·linitzadors vertebrats es va veure compromesa per la presència de la formiga boja groga, Anoplolepis gracilipes, la qual va reduir les seves taxes de visites a les flors. Aquesta tesi contribueix amb una àmplia imatge dels DMs de tot el món, i amb alguns exemples analitzats. També destaca que mesurar l’efectivitat de les interaccions i els seus components és important i necessita ser integrat en els estudis de mutualismes, així com també enfocar aquests estudis a un nivell intraespecífic, ja que sinó s’emmascara la funció real de cada grup intraespecífic. Esperam que aquesta tesi sigui el començament d’un canvi en la percepció i estudi dels mutualismes i, en general, de les interaccions ecològiques.