Història i anàlisi paratextual de les traduccions del Manifest del Partit Comunista al català

  1. Robert Neal Baxter 1
  1. 1 Universidade de Vigo, España
Revista:
Quaderns: Revista de traducció

ISSN: 1138-5790

Any de publicació: 2021

Títol de l'exemplar: La retraducció, entre l'inconformisme i la canonització

Número: 28

Pàgines: 225-251

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Quaderns: Revista de traducció

Resum

Aquest article traça la història de la traducció del Manifest Comunista al català des del 1930 fins als nostres dies i subratlla la importància de la traducció en la difusió i l’impacte del Manifest, un text que ocupa un lloc destacat en el camp de la traductologia. Per mitjà de l’aplicació del concepte de paratraducció, fruit de l’aplicació de la noció del paratext a la traductologia, s’ana-litzen la dotzena de traduccions diferents en llengua catalana com a objectes globals, amb la finalitat d’esbrinar el propòsit latent que s’amaga darrere de cadascuna, mitjançant la compara-ció d’una sèrie d’elements paratextuals (coberta, grafisme, pròlegs...). Els resultats de l’anàlisi porten a la conclusió que si bé totes les traduccions procedeixen d’un mateix text original, no totes compleixen la mateixa funció dins del grup destinatari. Així, es poden distingir tipus de versions del Manifest en català: la majoria es dirigeix a la classe obrera com a crida a l’acció, mentre que d’altres són de tipus commemoratiu, historicista, acadèmic, didàctic...

Referències bibliogràfiques

  • Ahmad, Aijaz (1999). «The Communist Manifesto In Its Own Time, and In Ours». A: Prakash, Karat (ed.). A World to Win: Essays on the Communist Manifesto. Nova Delhi: LeftWord.
  • Argemí, Lluís (1999). «El Manifest comunista en la història del pensament». Papers. Revista de Sociologia, 57, p. 11-20. http://dx.doi.org/10.5565/rev/papers/v57n0.1963
  • Bastardes, Enric (1989). «Jesús María Rodés. De la cárcel por comunista a la enseñanza policial». El País (4 gener). (en línia) https://elpais.com/diario/1989/01/04/ultima/599871603_850215.html [Consulta: 27 novembre 2018].
  • Baxter, Robert Neal (2013). «Interpreting and minority language planning and policy. Galician as a case study». Language Problems & Language Planning, 37 (3), p. 227-248.
  • Baxter, Robert Neal (en premsa 2019). «Análise paratradutiva das diferentes edicións do Manifesto do Partido Comunista ao galego: a ideoloxía das marxes». Revista Galega de Filoloxía, 19.
  • Bengoechea, S.; Montserrat Solé, A. (2014). «Pensar i Educar per Canviar el Món. Maria Rosa Borràs: Moral kantiana per a un Marxisme Viu». Social and Education History, 3 (3), p. 296-318. http://dx.doi.org/10.4471/hse.2014.17.
  • Blum-Kulka, Shoshana (1986/2004). «Shifts of Cohesion and Coherence in Translation». A: Venuti, Lawrence (ed.). The Translation Studies Reader. Londres: Nova York: Routledge.
  • Boyer, George R. (1998). «The historical background of the Communist Manifesto». Journal of Economic Perspectives, 12 (4), p. 151-174.
  • Cebrián, Carme (2009). Joan Comorera torna a casa. Barcelona: Pòrtic.
  • Cruces, Susana (1993). «A posición da literatura traducida no sistema literario galego». Boletín Galego de literatura, 10, p. 59-65.
  • García González, Marta (2005). «Translation of minority languages in bilingual and multilingual communities». A: Branchadell, Albert; West, Lovell Margaret (ed.). Less Translated Languages. Amsterdam: John Benjamins.
  • Garrido Vilariño, Xoán Manuel (2005). «Texto e Paratexto. Tradución e Paratradución». Viceversa, 9-10, p. 31-39.
  • Gasch Grau, Emili (1975). «Difusió del Manifest comunista a Catalunya i Espanya (1872-1939)». Recerques: Història, economia i cultura, 5, p. 21-30.
  • Genette, Gérard (1987). Seuils. París: Éditions du Seuil.
  • Kozhinova, Alla Andrejevna (2017). [Llengües i sistemes gràfics de Bielorússia en el període comprès entre la Revolució d’Octubre i la Segona Guerra Mundial]. Studi Slavistici, 14, p. 133-156.
  • Martínez de Sas, María Teresa; Pagès i Blanch, Pelai (2000). Diccionari biogràfic del moviment obrer als Països Catalans. Barcelona: Universitat Barcelona; PAM.
  • Mientres Tanto (2008). «Maria Rosa Borràs: in memoriam». Mientres Tanto, 107, p. 5-9. (en línia) http://mientrastanto.org/boletin-61/notas/maria-rosa-borras-inmemoriam [Consulta: 21 novembre 2018].
  • Mota Muñoz, José Fernando (2010). «‘Un espectre atemoreix Europa: l’espectre del comunisme’. Vuitanta anys de la primera traducció al català del Manifest comunista». Associació Catalana d’Investigacions Marxistes (ACIM). (en línia) http://www.fcim.cat/bloc/2010/10/05/un-espectre-atemoreix-europa-lespectre-del-comunisme vuitanta-anys-de-la-primera-traduccio-catalana-del-manifest-comunista/ [Consulta: 21 novembre 2018].
  • Paradela López, David (2011). «‘Un mundo que ganar’: la traducción del Manifiesto Comunista». El Trujamán. Revista diaria de traducción (19 agost). (en línia) https://cvc.cervantes.es/trujaman/anteriores/agosto_11/19082011.htm [Consulta: 21 novembre 2018].
  • Rich, Adrienne (2015). «Preface». A: Shnookal, Deborah (ed). Manifesto: Three Classic Essays on How to Change the World (Ernesto Che Guevara, Friedrich Engels, Karl Marx, Rosa Luxemburg). Washington: Ocean Press.
  • Riera Llorca, Vicenç (1974). «Passada la ratlla: Sobre les versions catalanes d’un text cèlebre». Serra d’Or, XVI (172), p. 97.
  • Robles, Antonio (2014). Historia de la Resistencia al Nacionalismo Catalán. Pennsauken: BookBaby. [Llibre electrònic.]
  • Rodés, Jesús María (1976). «Presentació». Manifest del Partit Comunista. Barcelona: Undarius.
  • Rodés, Jesús M.; Ucelay Da Cal, Enric (1978). «Una vida significativa: Amadeu Bernadó». L’Avenç, 11, p. 50-53.
  • Stratford, Madeleine; Jolicoeur, Luis (2014). «La littérature québécoise traduite au Mexique: trois anthologies à la Foire internationale du livre de Guadalajara». Meta, 59 (1), p. 97-123.
  • Taylor, Alan John Percivale (1967). «Introduction». The Communist Manifesto. Londres: Penguin.
  • Venuti, Lawrence (1995). The Translator’s Invisibility: A History of Translation. Londres i Nova York: Routledge.
  • Woodsworth, Judith (1996). «Translation and the promotion of national identity». Target, 82, p. 211-238.
  • Yuste Frías, José (2010). «Au seuil de la traduction: la paratraduction». A: Naaijkens, Ton (ed.). Event or Incident. Événement ou Incident. On the Role of Translation in the Dynamics of Cultural Exchange. Du rôle des traductions dans les processus d’échanges culturels. Berna: Peter Lang.
  • Yuste Frías, José (2015). «Paratraducción: la traducción de los márgenes, al margen de la traducción». Documentação de Estudos em Lingüística Teórica e Aplicada, 31, p. 317-347.
Fuente de los datos: Dialnet