Geometria, ordre i domini. Del post minimalisme a la crítica geopolítica

Resumo

La tesi titulada Geometria, ordre i domini. Del post minimalisme a la crítica geopolítica, té com apunt de partida i objecte establir les noves significacions adquirides per la geometria com a representació a l’actualitat, així com analitzar i establir el procés artístic i social a què responen aquests canvis. Des dels inicis de la modernitat, la representació geomètrica ha jugat un paper important en la vida social i artística, tant de forma formal com física o ètica. Així doncs, si històricament aquesta havia estat contenidora d’una sèrie d’ideals positius i ordenadors de la vida humana, des de l’aparició del Minimalisme aquests vincles ètics i conceptuals han patit una enorme deriva i mutació, tant com a sistema de representació, com a estructura del pensament al servei de certs ordenaments espacials. A partir d’aquí, la recerca ens duu a un nou canvi de direcció que conforma una de les principals hipòtesis de la tesi i que configura tota la segona part. El motiu d’aquest nou objectiu d’atenció per part dels artistes a dia d’avui és la resposta a noves estratègies adoptades pel poder com eines de control i especulació, les quals centren el seu objectiu en l’espai habitat i el territori. Així doncs, si les crítiques artístiques a aquella geometria de domini van partir en un inici d’un àmbit bàsicament formal amb les respostes al Minimalisme, sent la geometria la seva forma de representació del poder més visible, posteriorment els artistes han anat dirigint-se a un àmbit més sociològic, concretament situat en la geografia i el territori. D’aquesta forma els artistes realitzen les seves aportacions com un acte d’alliberació front l’actual acció geopolítica, la qual se’ns presenta com rígida, inhumana i excloent. Aquests artistes cerquen generar intersticis de llibertat, de convivència col·lectiva i percepció de la realitat tal com són definits per Nicolás Bourriaud. Així doncs, les crítiques artístiques a la geometria com element formal, de domini i control, han derivat de forma paral·lela a noves consideracions i significacions adoptades per aquesta geometria, i que a dia d’avui estan vinculades a la geografia i l’ordenació de l’espai, en el que s’ha anomenat: gir etnogràfic, tal i com ha estat definit per Hal Foster. Aquest gir etnogràfic emmarcat en els territoris, que segueix al post minimalisme més formal, marca la necessitat de diferenciar la present trajectòria de crítiques a l’ordre en dos parts diferenciades la primera part dedicada a les crítiques més formalistes, i la segona que estudia tota aquesta crítica la qual ha convertit als artistes en una espècie d’etnògrafs, geòlegs, antropòlegs, etc. Per aquest motiu es culmina la primera part amb les aportacions de Robert Smithson, ja que aquest artista, amb la seva crítica, ha estat un dels principals referents per als treballs geològics posteriors i el seu anàlisi dóna llum i facilita la comprensió d’aquest gir etnogràfic, descrivint amb eficàcia aquesta nova deriva adoptada pels artistes i la continuïtat que suposa en respecte les crítiques post minimalistes anteriors. Per tant, aquest camp d’estudi analitza com s’ha dut a terme aquesta evolució i com aquesta ha estat motiu per a diferents accions artístiques i teories crítiques, a la llum de les quals, s’han anat redefinint les nocions de geometria i ordre fins l’actualitat. En segon lloc, es mostra a mode de síntesi, aquesta darrera derivació front l’acció geopolítica en el nostre context actual globalitzat. Així doncs, el plantejament d’aquest estudi és establir aquesta trajectòria a partir de les principals obres dels artistes i filòsofs implicats i les seves intervencions, organitzats segons la seva cronologia i afinitats conceptuals des dels anys setanta fins a dia d’avui.