Tecnología metalúrgica del cobre y del bronce durante el período Postalayótico en Mallorca (ca. s. VI a. C. - s. I a. C.)

Resumo

El món funerari del Postalaiòtic mallorquí (650/550 a. de C.–123 a. de C.) presenta una gran diversitat i complexitat material i espacial. La gran majoria de les necròpolis d'aquest període es van excavar durant el segle XX, moltes d'elles durant la primera meitat de la centúria, per la qual cosa la informació contextual dels objectes recuperats en elles és, normalment, precària. En aquesta tesi es presenta l'estudi arqueometal·lúrgic d'una selecció de materials metàl·lics de base coure de les col·leccions antigues del Museu del Monestir de Lluc i del Museu Regional d’Artà, procedents de diferents coves d'enterrament de Mallorca de cronologia Postalaiòtica: Cometa donis Morts I, Són Bauçà, És Morro, És Fiters i Sa Cova. Aquesta recerca s'ha abordat des de diferents perspectives. D'una banda, s'han intentat reconstruir els contextos arqueològics en la mesura que ha estat possible a partir de la documentació disponible. D'altra banda, s'ha realitzat una selecció de mostres per a anàlisis de composició elemental i per a anàlisi d'isòtops de plom, a fi de tenir informació física sobre els propis objectes. Finalment, s'han utilitzat eines teòriques de l'Antropologia de la Tecnologia, a fi d'interpretar les dades arqueològiques i químiques des d'un enfocament que permeti contemplar la dimensió humana dels processos tecnològics. Tot això, s'ha realitzat buscant visibilizar l'agència de les comunitats locals en un moment de la Prehistòria balear d'importants processos d'interacció cultural, en el qual el món fenici-púnic ha gaudit de gran protagonisme en la literatura arqueològica.