Educació per a la pau en la trajectòria freinetiana. Del seu discurs originari als actuals moviments de l’escola moderna a la península Ibèrica

  1. Xosé Manuel Cid Fernández 1
  2. Carrera Fernández, María Victoria
  3. Núria Diéguez Sans 1
  4. Antía Cid Rodríguez 2
  1. 1 Universitat de Vigo (Espanya)
  2. 2 Universitat de la Corunya (Espanya)
Revista:
Educació i història: Revista d'història de l'educació

ISSN: 1134-0258,  2013-9632

Any de publicació: 2017

Títol de l'exemplar: Passat i present de Célestin Freinet

Número: 29

Pàgines: 41-63

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Educació i història: Revista d'història de l'educació

Resum

L’educació per a la pau en la seva significació àmplia i positiva forma part del corpus doctrinal de la pedagogia Freinet, tant en els seus orígens de mestre lluitador per una pedagogia activa, democràtica i laica, com en la seva convicció de la necessitat de treball col·lectiu dels educadors i educadores per aconseguir aquesta transformació de l’escola i de la professió. En aquest article repassem els avanços en aquesta direcció que es produeixen en la primera etapa d’expansió de la pedagogia Freinet i el seu xoc frontal contra els governs autoritaris i repressius de molts estats, particularment l’espanyol i el portuguès, durant les dècades d’assetjament de les conquestes educatives del republicanisme. La seva reorganització al final de la Segona Guerra Mundial ha permès l’expansió del moviment de l’escola moderna pel món. A Galícia i Portugal hi ha hagut organitzacions molt actives des del final de les dictadures, les quals han tingut en l’educació per a la pau un dels eixos fonamentals de l’acció socioeducativa renovadora.Paraules clau: educació per a la pau; pedagogia Freinet; renovació pedagògica;democratització; laïcisme.

Referències bibliogràfiques

  • Alcobé, Josep. «El MCEP y la pau», Perspectiva Escolar, 71 (1983), pàg. 45-47.
  • Alcobé, Josep. «El movimiento Freinet en España hasta 1939», MCEP. La Escuela Moderna en España. Madrid: Zero-Zyx, 1979, pàg. 53-57.
  • Alfieri, F. El oficio de Maestro. Barcelona: Avance, 1975, pàg. 72.
  • Almendros, Herminio. «Síntesis de la expresión Freinet en España (1930-1938)», MCEP. La Escuela Moderna en España. Madrid: Zero-Zyx, 1979, pàg. 58-72.
  • Borges Medeiros, Amalia. As três faces da Pedagogía. Lisboa: Livros Horizonte, 1971, pàg. 10.
  • Can. «No violencia y educación», Oveja Negra, 24 (1985).
  • Cardoso, José Manoel. Subsidios para a comprensão da obra de Delfim Santos pedagogo (1907-1966). Uma pedagogía da autenticidade e de intenção formativa. Tesi doctoral inèdita, Santiago de Compostela, 1994, pàg. 237.
  • Cid Fernández, Xosé M. «El movimiento de Educación para la Paz entre las dos guerras mundiales», Historia de la Educación. Revista Interuniversitaria [Salamanca], núm. 11 (1992), pàg. 265-286.
  • Cid Fernández, Xosé M. Educación e ideoloxía en Ourense durante a IIª República. 2a edició. Santiago: Edicións Andavira, 2010.
  • Cid Fernández, Xosé M. et al. Valores transversales en la práctica educativa. Madrid: Síntesis, 2001, pàg. 72.
  • Cid Fernández, Xosé M.; Carrera Fernández, M. Victoria; Díaz Simón, Carmen. A paz ponto de (25) Encontro(s) de Educadores. Allariz: Nova Escola Galega, Andavira, 2011.
  • Cid, X. M.; Dapía, M. D. «Propuestas de incorporación de la educación para la paz en el currículum de la educación formal: propuestas de organismos internacionales (1945-1975)», ix Coloquio de Historia de la Educación: El currículum, historia de una mediación social y cultural. Tom II. Granada: Osuna, 1996, pàg. 131-139.
  • Cid, X. M; Veloso, S.; Carita, L.; Feijoo, X. «A Experiencia de Ponte nas Ondas e a candidatura do patrimonio inmaterial galego-portugués», Pereiro, X.; Risco, L.; Llana, C. (Eds.). As fronteiras e as identidades raianas entre Portugal e España. Vila Real: UTAD, 2008, pàg. 165-188.
  • Costa Rico, Antón. Historia da Educación e da Cultura en Galicia. Vigo: Edicións Xerais, 2004.
  • Costa Rico, Antón; Jares, Xesús R. «Unha vida creadora. O itinerario de Célestin Freinet», Revista Galega de Educación. «Monográfico Centenario de Freinet», [Vigo], núm. 27 (abril-juny 1996), pàg. 8.
  • Flores, Teresa. «El internacionalismo de la pedagogía Freinet», Cid, X. M.; Dapía, M. D.(coord.). Da escola rural á educación social. Xornadas sobre os 25 anos de Freinet en Galicia. Ourense: Servizo de Publicacións da Universidade de Vigo, 2000, pàg. 64-68.
  • Fondevila, Flora. La contribución de las Escuelas Asociadas a la UNESCO a la innovación curricular y organizativa. Tesis Doctoral. Madrid: UNED, 1994.
  • Gomes de Almeida, Rosalina. «Intervenção evocativa dos 25 anos do Movemento da Escola Moderna», XIII Congreso do MEM (julho de 1991). Lisboa: Escola Superior de Educação de Lisboa, 1991.
  • González-Agápito, Josep. «A Escola Nova e a Educación pola Paz. Algunes consideracions», ciCid, X. M.; Dapía, M. D.; Fernández, R. (coords). Por unha escola do pobo. No centenario de C. Freinet (1896-1996). Ourense: Servizo de Publicacións Universidade de Vigo, 1997, pàg. 16-17.
  • Grasa, Rafael. «Prólogo», Judson, Stephanie. Aprendiendo a resolver conflictos. Manual de Educación para la paz y la no violencia. Barcelona: Lerna, 1986, pàg. 15.
  • ICEM, Perspectivas de la educación popular. Granada: MCEP, 1980 [Traducció d’Eladio Cano]. Recull les reflexions del Congrés de Burdeos de 1975.
  • Jares, Xesús R. «A pedagoxía Freinet. As propostas organizativas», Revista Galega de Educación, 26 (juny de 1996), pàg. 17.
  • Jares, Xesús R. Educación e paz, i. 25 anos de educadores pola paz. Vigo: Edicións Xerais, 2008.
  • Jares, Xesús R. Educación para la paz. Teoría y práctica. Madrid: Popular, 1999.
  • Jares, Xesús R. La educación para la paz. Su teoría y su práctica. Madrid: Popular, 1991.
  • Larroyo, Francisco. Historia general de la pedagogía. México: Porrúa, 1973, pàg. 763.
  • Le Bohec, Paul. Le texte libre... libre. Nailly: Editions Odilon, 1996, pàg. 4.
  • Lederach, Jean Paul. Educar para la paz. Barcelona: Fontamara, 1984, pàg. 72.
  • MCEP. La Escuela Moderna en España. Madrid: Zero-Zyx, 1979, pàg. 129.
  • Monclús, Antonio. «Las Escuelas Asociadas: origen, estructura y metodología», Cuadernos de Pedagogía, 164 (noviembre 1988), 24-26.
  • Niza, Sergio. «Lembrar 25 anos de Movimento da Escola Moderna Portuguesa», XIII Congreso do MEM (Julho de 1991). Lisboa: Escola Superior de Educação, 1991, Pàg. 32.
  • Niza, Sergio. Formaçao cooperada. Lisboa: MEM, 1997.
  • Onieva, José A. «La tendencia educativa de M. Gandhi», Revista de Pedagogía, IV (1925), pàg. 357-364.
  • Rius, Xavier. La objeción de conciencia. Motivaciones, historia y legislación. Barcelona: Integral, 1988.
  • Saint-Luc, Florence et al. Una investigación-acción cooperativa intercultural sobre la formación de docentes, educadores y formadores en el seno del Movimiento Internacional de la Escuela Moderna, Disponible a l’URL: http://www.fimem-freinet.org/es/node/1068 [Consultat el 21 de gener de 2016 (pujat 05.07.2012)].
  • Vidal, Llorenç. Fundamentación de una Pedagogía de la no Violencia y la Paz. Alcoy: Marfil.
  • Zurriaga, Ferran. «La segunda época de la experiencia Freinet en España», MCEP. La Escuela Moderna en España. Madrid: Zero-Zyx, 1979, pàg. 77.
Fuente de los datos: Dialnet