The Importance of Interpreter Training for Minority Languagesan Analytical Overview of the Co-official Languages in Spain

  1. Baxter, Robert Neal
Revista:
Quaderns: Revista de traducció

ISSN: 1138-5790

Any de publicació: 2017

Número: 24

Pàgines: 151-177

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDDD editor

Altres publicacions en: Quaderns: Revista de traducció

Resum

Emmarcat en el gir sociològic que hi ha hagut en els estudis de la traducció, aquest article comença repassant el paper de la traducció en la planificació lingüística; concretament, el potencial de la interpretació per revalorar l’estatus de llengües minoritàries. La formació acadèmicaen aquest àmbit és d’importància cabdal per professionalitzar el sector i millorar la percepció que en té el mercat. Després de presentar la ubicació i l’abast de les llengües cooficials de l’Estat espanyol, s’analitza el pes relatiu de cadascuna respecte de l’espanyol en la formacióde pregrau en interpretació en els deu graus de Traducció i d’Interpretació que actualment inclouen el basc, el català o el gallec com a llengües principals de treball, amb èmfasi en la modalitat simultània per l’alt prestigi que té. Partint de les dades analitzades, mentre que la formació en aquesta especialitat varia considerablement entre els centres, en general el nivell de formació especialitzada és superior en espanyol que en les llengües cooficials, reflex de les situacions sociolingüístiques respectives. Les conclusions que es desprenen de l’estudi indiquen que reforçar la formació de pregrau d’intèrprets especialitzats ajudaria a millorar la percepció del mercat i dissiparia qualsevol reticència a incorporar llengües minoritàries en les ofertes dels serveis d’interpretació, de manera que donaria suport als processos de promoció i de normalització lingüístiques.

Referències bibliogràfiques

  • (1978). Constitución Española, published in the Official State Gazette (BOE) Nº 311 dated 29/12/1978. <http://www.congreso.es/consti/constitucion/indice/index.htm>.
  • Alonso Bacigalupe, L.; Cruces Colado, S; Mascuñán Tolón, S. (2004). “A interpretación en Galicia: unha profesión emerxente”. Viceversa, 9-10, p. 11-30.
  • Aneca (2004). Libro blanco. Título de Grado en Traducción e Interpretación. Madrid: Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación (ANECA). <http://www.aneca.es/var/media/150288/libroblanco_traduc_def.pdf>.
  • Angelelli, C.V. (ed.) (2014). The Sociological Turn in Translation and Interpreting Studies. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.
  • Anti, T.A. (2007). Sámi pasieanttaide nuvttá dulka / Gratis tolking for samiske pasienter. Norgga Sámiid Riikkaservvin/Norske Samers Riksforbund. <http://www.nsr.no/web-site.aspx?displayid=14982>.
  • Baaring, I. (2001). Tolkning - hvor og hvordan? Frederiksberg: Samfundslitteratur.
  • Barsky, R.F. (1996). “The interpreter as intercultural agent in convention refugee hearings”. The Translator, 21, p. 45-63.
  • Baxter, R.N. (2002). “El paper de la traducció en la consolidació de la percepció social del gallec como a Abstandsprache”. Quaderns. Revista de Traducció, 7, p. 167-181.
  • Baxter, R.N. (2006a). “Translation for Public Consumption in Subordinated Language Communities: The Case of Breton”. In: Parada, A.; Diaz Fouces, O. (ed.). Sociology of Translation. Vigo: Universidade de Vigo, p. 11-36.
  • Baxter, R.N. (2012). “A interpretación de conferencias no marco da planificación do status lingüístico: o caso Galego”. Revista Galega de Filoloxía, 13, p. 9-26.
  • Baxter, R.N. (2013). “Interpreting and minority language planning and policy Galician as a case study”. Language Problems and Language Planning, 37 (3), p. 227-248.
  • Baxter, R.N. (2014a). “Undergraduate Interpreter Training in the Spanish State: An Analytical Comparison”. Sendebar, 25, p. 219-246.
  • Baxter, R.N. (2014b). “Dúas décadas e tres planos despois: a evolución da formación en interpretación na Galiza”. Viceversa, 19/20, p. 37-62.
  • Branchadell, A. (2007). “La interpretació al Senat espanyol”. Quaderns. Revista de Traducció, 14, p. 197-205.
  • Cao, D. (2006). “The right to an interpreter and the right interpreter”. Translation Watch Quarterly, 24, p. 8-28.
  • Constenla Bergueiro, G. (2008). “Panorámica general de la traducción literaria en gallego (1975-2005)”. In: Camps, A.; Zybatow, L. (ed.). Traducción e interculturalidad. Actas de la Conferencia Internacional ‘Traducción e Intercambio Cultural en la Época de la Globalización’. Frankfurt am Main: Peter Lang, p. 103-108.
  • Council of Europe. (1992). European Charter for Regional or Minority Languages. <http://conventions.coe.int/treaty/en/Treaties/Html/148.htm>.
  • Cronin, M. (1995). “Altered States: Translation and Minority Languages”. TTR: traduction, terminologue, rédaction, 8 (1), p. 85-103.
  • Cruces Colado, S. (1993). “A posición da literatura traducida no sistema literario galego”. Boletín Galego de literatura, 10, p. 59-65.
  • Currais Arcay, J. (2010). “Aproximación ao mercado da interpretación de conferencias en Galicia”. In: Alonso Bacigalupe, L. (ed.). Inserción profesional d@s estudantes de tradución e interpretación. Granada: Atrio, p. 129-135.
  • Diaz Fouces, O. (2001). “Sociologia de la Traducció”. Quaderns. Revista de Traducció, 6, p. 63-77.
  • Diaz Fouces, O. (2005). “Translation Policy for Minority Languages in the European Union. Globalisation and Resistance”. In: Branchadell, A.; West, L.M. (ed.). Less Translated Languages. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins, p. 95-104.
  • Diaz Fouces, O.; Monzó, E. (ed.). (2010). Applied Sociology in Translation Studies / Sociologia aplicada a la traducció (Monografías de Traducción e Interpretación 2). Alacant: Universitat d’Alacant.
  • Diriker, E. (2008). Conference interpreting, sociocultural perspectives. In: Baker, M.; Saldanha, G. (ed.). Routledge Encyclopedia of Translation Studies. London/New York: Routledge, p. 56-59.
  • Fishman, J.A. (1991). Reversing language Shift: Theory and Practice of Assistanceto Threatened Languages. Clevedon: Multilingual Matters.
  • Fishman, J.A. (ed.) (2001). Can Threatened Languages Be Saved? Reversing Language Shift, Revisited: A 21st Century Perspective. Clevedon: Multilingual Matters.
  • Gambier, Y. (2006). “Pour une socio-traduction”. In: Ferreira Duarte, J.; Assis Rosa, A.; Seruya, T. Translation Studies at the Interface of Disciplines. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins, p. 29-42.
  • García González, M. (2002). “El paper de la traducció en la normalització de la llengua gallega”. In: Diaz Fouces, O.; García González, M.; Costa Carreras, J. (ed.). Traducció i dinàmica sociolingüística. Barcelona: Llibres de l’Índex, p. 55-84.
  • Garcia Porres, Y. (2002). “El paper de la traducció en el procés de normalització de la llengua catalana. Una perspectiva sociològica”. In: Diaz Fouces, O.; García González, M.; Costa Carreras, J. (ed.). Traducció i dinàmica sociolingüística. Barcelona: Llibres de l’Índex, p. 19-54.
  • Garmendia, M. (2007). “Eskarmentuak erakutsi diguna. Interpretazioaz bi hitz”. [Interpreting: contributions based on experience]. Senez, 32 (2), p. 17-224.
  • Generalitat de Catalunya [Catalan Government] (2013). Enquesta d’usos lingüístics de la població. <http://www.idescat.cat/pub/?id=eulp&n=3160>.
  • Generalitat Valenciana [Valencian Government] (2010). Enquesta 2010. Dades de coneixement i ús del valencià. <http://www.ceice.gva.es/polin/docs/sies_docs/encues-ta2010/index.html>.
  • Gobierno Vasco/Eusko Jaurlaritza [Basque Government] (2012). V Encuesta Socio-lingüística: Comunidad Autónoma Vasca, Comunidad Foral de Navarra y País Vasco Norte. Donostia [San Sebastián]: Viceconsejería de Política Lingüística. <http://www.euskara.euskadi.eus/contenidos/noticia/inkesta_soziol_2012/es_berria/adjuntos/Euskal_Herria_Inkesta_Soziolinguistikoa11_es.pdf>.
  • Haarmann, H. (1990). “Language planning in the light of a general theory of language: A methodological framework”. International Journal of the Sociology of Language, 86, p. 103-126.
  • Haugen, E. (1983). “The implementation of corpus planning: Theory and practice”. In: Cobarrubias, J.; Fishman, J.A. (ed.). Progress in Language Planning: International Perspectives. Berlin: Mouton de Gruyter, p. 269-289.
  • Joseph, J.E. (2006). Language and Politics. Edinburgh: Edinburgh University Press.
  • Kaufmann, J. (2009). Cymdeithaseg cyfieithu. Dylanwad cyfieithu ar y pryd ar y defnydd o’r Gymraeg yng Ngwynedd [Sociology of Translation. The Influence of Simultaneous Interpreting on the Use of Welsh in Gwynedd]. Unpublished PhD Thesis, March 2009. Bangor: Ysgol y Gymraeg, Prifysgol Bangor/Bangor University <https://www.cyfieithwyr.cymru/files/TRAETHAW_-PdD_Judith_Kaufmann1.pdf>.
  • Kjær Nissen, U. (2002). “Aspects of translating gender”. Linguistik online, 11 (2), p. 25-37.
  • Kjær Nissen, U. (1994). “Is cook ‘der Koch’ or ‘die Köchin’? Problems of (social) gender in translation”. Hermes. Journal of Linguistics, 12, p. 51-63.
  • Kleinert, C.V.; Stallaert, C. (2015). “La formación de intérpretes de lenguas indígenas para la justicia en México. Sociología de las ausencias y agencia decolonial”. Sendebar, 26, p. 235-254.
  • Lewis, M.P.; Simons, G.F.; Fennig, C.D. (ed.) (2015). Ethnologue: Languages of the World, Eighteenth edition. Dallas, Texas: SIL International. <http://www.ethnologue.com>.
  • Loureiro-Rodríguez, V. (2007). “Are Galicians bound to diglossia? An analysis of the nature, uses and values of standard Galician”. In: Potowski, K.; Cameron, R. (ed.). Spanish in Contact: Policy, Social and Linguistic Inquiries. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins, p. 119-132.
  • Luna Alonso, A. (2006). “La traducción de las culturas minorizadas. El caso gallego”. Senez, 30, p. 151-165.
  • Mendiguren Bereziartu, X. (2002). “Développement de la traduction en langue basque”. Senez, 24, p. 11-29.
  • Meylaerts, R. (2009). “‘Et pour les flamands, la même chose’: quelle politique de traduction pour quelles minorités linguistiques ?”. Meta: Translator’s Journal, 54 (1), p. 7-21.
  • Millán-Varela, C. (2000). “Translation, Normalisation and Identity in Galicia(n)”. Target, 12 (2), p. 267-282.
  • Official Journal of the European Union (2005). Council conclusion of 13 June 2005 on the official use of additional languages within the Council and possibly other institutions and bodies of the European Union. Official Journal C 148, 18/06/2005, 1–2. <http://eur-lex.europa.eu/LexUriServ/LexUriServ.do?uri=OJ:C:2005:148:0001:0002:EN:PDF>.
  • Olalla-Soler, C.; Sánchez Hita, J.; Prado Junquera, B.M. (2015). “La percepción de los estudiantes de Traducción e Interpretación sobre los estudios en Traducción e Interpretación de España. Un estudio empírico”. Sendebar, 26, p. 99-135.
  • Parada, A.; Diaz Fouces, O. (ed.) (2006). Sociology of Translation. Vigo: Servizo de Publicacións da Universidade de Vigo.
  • Pradilla i Cardona, M. A.; Sorolla Vidal, N. (coord.) (2015). VIII Informe sobre la situació de la llengua catalana (2014). Barcelona: Observatori de la Llengua Catalana. <http://blogs.iec.cat/cruscat/wp-content/uploads/sites/15/2011/11/Informe-2014.pdf>.
  • Radatz, H.-I.; Torrent-Lenzen, A. (2006). Iberia polyglotta. Zeitgenössische Gedichte und Kurzprosa in den Sprachen der Iberischen Halbinsel, Mit deutscher Übersetzung. Titz: Axel Lenzen Verlag.
  • Simon, S. (1996). Gender in Translation. Cultural identity and the politics of transmission. London/New York: Routledge.
  • Simpson, J. (2010). “Small languages kinda flourishing”. Endangered Language and Cultures. <http://www.paradisec.org.au/blog/2010/09/small-languages-kinda-flourishing/>.
  • Toury, G. (1985). “Aspects of translating into minority languages from the point of view of translation studies”. Multilingua, 4 (1), p. 3-10.
  • Universitat Autònoma de Barcelona (2016). Ressenya històrica [Historical over-view]. <http://www.uab.cat/web/la-facultat/ressenya-historica-1178173815855.html>.
  • Urkia, J. (2009). “Interpretazioa. Nora goaz, norantz joan nahi dugu?” [Interpreting: Where are we going? Where do we want to go?]. Senez, 37, p. 183-196.
  • von Flotow, L. (1997). Translation and Gender: Translating in the ‘Era of Feminism’. Ottawa: University of Ottawa Press.
  • Wolf, M.; Fukari, A. (ed.) (2007). Constructing a Sociology of Translation. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.
  • Xirinachs, M. (1997). “La traducción como instrumento de normalización lingüística”. Senez, 19, p. 25-40.
  • Zabaleta, J. M. (2002). “Traduction et normalisation linguistique”. Senez, 24, p. 181-192.
Fuente de los datos: Dialnet