Variables de personalidad, sociodemográficas y consumo de sustancias en víctimas de Cyberbullying

Resumo

El cyberbullying entre els infants i adolescents és un greu problema de Salut. No obstant això, l'evidència respecte als factors de risc que ho desencadenen, i la seva relació amb altres problemes de salut com el consum de substàncies és heterogènia. Els trets de personalitat podrien jugar un paper rellevant en la gènesi de la cibervictimització i el consum de substàncies. El propòsit d'aquest treball va ser tractar de determinar les relacions que s'estableixen entre els factors sociodemogràfics, els trets de personalitat, l'ús de xarxes socials i el consum de substàncies, amb la cibervictimització Es va dur a terme un estudi transversal amb 765 estudiants d'educació secundària pertanyents a 16 centres de l'Illa de Mallorca amb edats compreses entre els 14 i els 16 anys. Els joves van emplenar un qüestionari amb preguntes sociodemogràfiques, i sobre l'ús de tabac, alcohol, i xarxes socials. La cibervictimització va ser mesurada mitjançant l'Escala de Cibervictimización de Garaigordobil. El BFQ-NA (Big Five Questionnaire) va ser emprat per a mesurar els trets de personalitat. Es van dur a terme diversos models de regressió logística controlant per les diferents variables d'estudi, amb la finalitat d'observar la interacció i associació entre els diferents factors. Els resultats van indicar que un total de 305 estudiants (39,9%) van patir cyberbullying en l'últim any. Les noies van ser cibervictimitzades en major mesura que els nois (43.1% vs. 35.7%; p=0.04). Les cibervíctimes van presentar nivells més elevats de neuroticisme (0.16 vs. -0.23; p<=0.01) i extraversió (0.11 vs. -0.09; p<0.01=), i més reduïts en responsabilitat (-0.001 vs. 0.20; p<0.01=). A més, van passar més temps usant les xarxes socials (6h 30 min vs. 5h 16 min; p<0.01=). Les anàlisis multivariants van indicar que el temps d'ús de xarxes socials no es va associar de manera significativa amb ser victima de cibervictimització (OR = 1.11; 95% IC = 0.938–1.311; p=0.23), controlant pels trets de personalitat. En canvi, els trets de personalitat van mantenir la magnitud i significació de la seva associació amb la cibervictimització. Els estudiants cibervictimitzats van realitzar un major consum d'alcohol (OR = 1.99; 95% IC = 1.47–2.70; p<0.01=) i tabac (OR = 2.55; 95% IC = 1.28–5.05; p<0.01=) que els no-cibervictimitzats. Utilitzant el model de regressió logística per controlar pels trets de personalitat i les variables sociodemogràfiques, es va observar que els consumidors d'alcohol continuaven presentant un major risc de cibervictimització (OR = 1.51; 95% IC = 1.05–2.15; p=0.03). Les nostres troballes indiquen que la cibervictimización és un problema freqüent entre els adolescents a l'Illa de Mallorca i que s'associa amb altres conductes de risc com el consum de substàncies. El nostre estudi suggereix l'existència de factors de personalitat comuns subjacents a la cibervictimització i al consum de substàncies. Les intervencions centrades en l'entrenament d'estratègies d'afrontament adaptatives i la millora de comportaments socials podrien ser una via per a reduir el cyberbullying i el consum de substàncies entre els joves.