Compostos orgànics generats en la desinfecció de les aigües potables

  1. Beatriz Cancho Grande
  2. Francesc Ventura i Amat
Revista:
Revista de la Societat Catalana de Química

ISSN: 2013-9853,  1576-8961

Ano de publicación: 2005

Número: 6

Páxinas: 39-48

Tipo: Artigo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso aberto editor

Outras publicacións en: Revista de la Societat Catalana de Química

Resumo

El procés de potabilització de l’aigua és constituït per un conjunt d’etapes físiques i químiques, l’objectiu del qual és garantir la qualitat higienicosanitària de l’aigua que consumim. A les diferents etapes químiques s’addicionen compostos químics (clor, ozó, diòxid de clor o cloramines) que, malgrat les seves propietats desinfectants i oxidants, poden reaccionar amb la matèria orgànica de l’aigua i originar subproductes de desinfecció (DBP). Actualment s’ha identificat un nombre elevat de DBP amb estructures químiques molt variades. Alguns d’aquests DBP poden modificar la qualitat organolèptica de l’aigua així com perjudicar la salut dels consumidors a causa de les seves propietats cancerígenes, mutàgenes i/o teratògenes. És per això que les plantes de tractament controlen la concentració dels DBP, dels quals únicament es troben legislats els trihalometans (THM), per tal de reduir-ne la presència i millorar així la qualitat de l’aigua.

Referencias bibliográficas

  • J. ROOK, Water Treat. Exam., vol. 23 (1974), p. 234-243.
  • J. RIVERA; F. VENTURA; J. GUARDIOLA; J. PERRAMÓN; N. SALVATELLA, Intern. J. Water Supply Assoc. AQUA, vol. 5 (1982), p. 469-474.
  • A. A. STEVENS; L. A. MOORE; C. J. SLOCUM; B. L. SMITH; D. R. SEEGER; J. C. IRELAND, Disinfection by-products: Current Perspectives, AWWA. Denver, CO, USA, 1989.
  • S. W. KRASNER; B. M. COFFEY; P. A. HACKER; C. J. HWANG; C.-Y. KUO; A. A. MOFIDI; M. J. SCLIMENTI. Proc. 4th. International BOM Conference. International Working Group on Biodegradable Organic Matter in Drinking Water, Waterloo (Ontàrio); Canadà, 1996.
  • M. J. PARNELL; L. D. KOLLER; J. H. EXON; J. M. ARNZEN, Envir. Hlth. Perspect., vol. 69 (1986), p. 73-79.
  • A. B. DEANGELO; L. P. McMILLAN. USEPA, Health Effects Res. Lab., Cincinnati, Ohio, 1988.
  • S. D. RICHARDSON; J. E. SIMMONS; G. RICE, Environ. Sci. Technol., vol. 36 (2002), p. 198A-205A.
  • E. T. URBANSKY; M. L. MAGNUSON, Anal. Chem., vol. 74 (2002), p. 260A-267A.
  • M. J. PLEWA; E. D. WAGNER; S. D. RICHARDSON; A. D. THRUSTON; Y.-T. WOO; A. B. McKAGUE, Environ. Sci. Technol., vol. 38 (2004), p. 4713-4722.
  • V. GLEZER; B. HARRIS; N. TAL; B. IOSEFZON; O. LEV, Water Res., vol. 8 (1999), p. 1938-1948.
  • J. ROMERO; F. VENTURA; J. CAIXACH; J. RIVERA; R. GUERRERO, Bull. Environ. Contam. Toxicol., vol. 59 (1997), p. 715-722.
  • W. R. HAAG; J. HOIGNÉ, Environ. Sci. Technol., vol. 17 (1983), p. 261-267.
  • G. A. COWMAN; P. C. SINGER, Environ. Sci. Technol., vol. 30 (1996), p. 16.
  • Y. TAKAHASHI; S. ONODERA; M. MORITA; Y. TERAO, J. Health Sci., vol. 49 (2003), p. 1-7.
  • B. CANCHO; F. VENTURA; M. T. GALCERAN, J. Chromatogr. A., vol. 897 (2000), p. 307-315.
  • B. CANCHO; F. VENTURA; M. T. GALCERAN, Bull Environ. Contam. Toxicol., vol. 63 (1999), p. 610-617.
Fonte de datos: Dialnet