Epiphytic foraminifera as potential bioindicators in posidonia oceanica meadows in the balearic archipelago (western Mediterranean)

Resum

Els ecosistemes marins del Mediterrani han experimentat un augment significatiu d'activitats antropogèniques durant l'últim segle, el que ha portat a la contaminació ambiental a la zona litoral. La qualitat de l'aigua costanera s'ha degradat a causa de l'activitat humana, i la importància ecològica i fragilitat dels hàbitats de Posidonia oceanica han ressaltat la necessitat de bioindicadors efectius, com foraminífers epífits a causa de les seves ecologies ben estudiades. El propòsit d'aquesta tesi és desenvolupar tres objectius que explotin l'associació estable entre la pradera de P. oceanica i l'associació de foraminífers epifítics com a eina de monitorització ambiental. En primer lloc, avaluar els grups ecològics (morfo-tipus) que serveixen com a base per als índexs bioindicadors. En segon lloc, dur a terme una anàlisi comparativa de les condicions ambientals de diferents praderes de P. oceanica a les Illes Balears que estan sotmeses a diversos tipus de pressió antropogènica, utilitzant índexs de foraminífers, la proporció de formes aberrants i concentracions d'elements traça en les seves closques per avaluar l'impacte de l'exposició a la contaminació per metalls pesants. Finalment, revisar la literatura sobre associacions de foraminífers de praderes de P. oceanica i aplicar els nous índexs a aquest conjunt de dades històriques per detectar els efectes de l'impacte humà en els últims 60 anys (Capítol I). Les mostres analitzades es varen recollir en praderes de P. oceanica a les Illes Balears, amb l'excepció de praderes de múltiples espècies en entorns tropicals a Madagascar. La metodologia emprada va incloure anàlisi isotòpics de N i C per caracteritzar l'estructura tròfica de l'associació de foraminífers, descripció taxonòmica i la posterior aplicació d'índexs bioindicadors (FI', ILS, FSI, H’), detecció de patrons de creixement anormal i anàlisi geoquímic de les closques per identificar la presència de metalls pesants (Cu, Zn, Cd, Pb, Co, Ni, As, Sn). A més, es va realitzar una revisió bibliogràfica des de la dècada de 1960, basats en associacions de foraminífers descrites en praderes de P. oceanica de les Illes Balears (Mallorca, Cabrera i Menorca) (Capítol II). En àrees amb activitat antropogènica limitada es van trobar els índexs més alts. Aquesta observació va ser recolzada per un anàlisi de dades històriques, que va mostrar els valors més alts a la dècada dels 60, al començament del desenvolupament turístic, i en àrees amb una influència humana mínima. A més, els índexs FI' i ILS han estat augmentant i estabilitzant-se durant les últimes dues dècades. No obstant això, els resultats contrastants entre valors d'índexs alts i formes de foraminífers deformats amb canvis en la composició, no reflecteixen els mateixos impactes ambientals (Capítol III). Aquesta aparent contradicció podria explicar-se per diferències en les escales espacials. Els índexs FI' i ILS reflecteixen condicions sobre una àrea gran i suggereixen una millora en les condicions de P. oceanica, especialment després que es va aplicar la protecció legislativa. D'altra banda, els anàlisis morfològics i geoquímics de les mostres de foraminífers revelen impactes localitzats, però de llarga durada (Capítol IV). La classificació fiable dels grups ecològics va ser confirmada per l'anàlisi isotòpic de carboni i nitrogen, que van determinar la posició tròfica dels morfotips en la cadena alimentària. Els índexs FI' i ILS, que es basen en aquests morfotips, juntament amb altres indicadors com FAI i el contingut de metalls pesants en els foraminífers, van poder identificar diferents factors d'estrès. La simplicitat i facilitat d'aplicació d'aquests índexs els fan ideals per al seu ús amb una àmplia gamma de bases de dades, permetent una anàlisi potent de les tendències a llarg termini en la salut i la variabilitat ambiental de les praderes de P. oceanica (Capítol V).