La formació dels equips professionals del sistema de protecció a la infància i la joventutestudi del pla formatiu d'una entitat especialitzada

  1. Fernández-Simo, Deibe 1
  2. Sánchez Prieto, Lydia 2
  3. Rosón Varela, Carlos 3
  4. Noya Álvarez, Manuel 3
  5. Gomila Grau, Maria Antònia 2
  6. Torío-López, Susana 4
  7. Pascual Barrio, Belén 2
  1. 1 Universidade de Vigo
    info

    Universidade de Vigo

    Vigo, España

    ROR https://ror.org/05rdf8595

  2. 2 Universitat de les Illes Balears
    info

    Universitat de les Illes Balears

    Palma, España

    ROR https://ror.org/03e10x626

  3. 3 Centro FAIA de Investigación Social
  4. 4 Universidad de Oviedo
    info

    Universidad de Oviedo

    Oviedo, España

    ROR https://ror.org/006gksa02

Revista:
Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa

ISSN: 2339-6954 1135-085X

Ano de publicación: 2021

Título do exemplar: Pobresa, situacions de crisi i repercussions en la societat: reflexió urgent

Número: 77

Páxinas: 145-163

Tipo: Artigo

Outras publicacións en: Educació social: Revista d'intervenció sòcioeducativa

Resumo

La formació continuada dels professionals dels equips educatius del sistema de protecció de menors facilita la coherència de la intervenció i l'ús d'estratègies educatives adequades. En aquest treball es presenta una avaluació processual de les formacions que s’apliquen a IGAXES3, una entitat del tercer sector orientada a generar processos d'empoderament dels joves en dificultat en la seva transició a l'adultesa. Els objectius són: (a) realitzar una avaluació processual de les formacions que s’apliquen a IGAXES3; (b) conèixer la transferència dels continguts del pla de formació sobre la pràctica professional dels equips; (c) valorar l'efecte dels continguts del pla de formació en la construcció d'estratègies socioeducatives per part dels joves implicats per donar resposta a les seves necessitats; (d) conèixer les demandes dels equips educatius. La metodologia ha estat la investigació-acció aplicada a l'anàlisi de l'adequació dels plans formatius a les demandes dels equips. El principal resultat és la consideració de l'espai formatiu com una oportunitat de reflexió dels equips. Els professionals consideren les formacions com a dinamitzadores de processos reflexius sobre el treball socioeducatiu.

Referencias bibliográficas

  • Amer, J. i Vives, M. (2013). The importance of facilitators in family evidence-based prevention programs. Paper presented at the Strengthening Family Strategy Online Conference. University of Balearic Islands, 7th-20yh, December, 2013.
  • Atkinson, D. D., Wilson, M. i Avula, D. (2005). A participatory approach to building capacity of treatment programs to engage in evaluation. Evaluation and Program Planning, 28(3), 329-334.
  • Ballester, Ll., Vives, M., Pozo, R. i Oliver, J. L. (2014). Los programas familiares basados en la evidencia: la importancia del rol de los formadores. Teorías y Prácticas. Espaços de investigaçao, formaçao e açao. XXVVI Congresso International Pedagogia Social. Seminário universitário.
  • Ballester, L., Caride, J. A., Melendro, M. I Montserrat, C. (2016). Jóvenes que construyen futuros. De la exclusión a la inclusión social. Santiago de Compostela: Servizo Publicacións e Intercambio Científico Campus Vida.
  • Coll, C. (2002). Observación y análisis de las prácticas de educación escolar. UOC.
  • Comasólivas, A., Sala-Roca, J. i Marzo, T. E. (2018). Los recursos residenciales para la transición a la vida adulta de los jóvenes tutelados. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 31, 125-137. Doi: 10.7179/PSRI_2018.31.10
  • Cuenca, M. E., Campos, G. i Goig, R. M. (2018). El tránsito a la vida adulta de los jóvenes en acogimiento residencial: El rol de la familia. Educación XX1, 21(1), 321-344, doi: 10.5944/educXX1.16510
  • Del Valle, J., Bravo, A., Martínez, M. i Santos, I. (2012). Estándares de calidad en acogimiento residencial. EQUAR. Madrid: Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad.
  • Dirks, M., Treat, T. i Weersing, R. (2007). Integrating theoretical, measurement, and intervention models of youth social competence. Clinical Psychology Review, 27, 327-347.
  • Elliot, J. (2000). Cambio educativo desde la investigación-acción. Morata.
  • Fernández-Simo, D. i Cid, X. M. (2018). Análisis longitudinal de la transición a la vida adulta de las personas segregadas del sistema de protección a la infancia y a la adolescencia. Bordón. Revista de Pedagogía (Advanced online). doi: 10.13042/Bordon.2018.54539
  • Fernández-Simo i Cid, X. M. (2016). The underage protection system in Galicia (Spain). New needs for social and educational support with teens and youth in social difficulties. En T. Suikkanen-Malin, M. Vestila y J. Jussila (ed.), Foster Care, Childhood and Parenting in Contemporary Europe (p. 31-44). Publications of Kymenlaakso University of Applied Sciences.
  • FICE (2016). International Youth Exchange de FICE “Be the Change” (FICE Congress, “Together towars a better world for children, adolescents and families”). Viena, agosto de 2016.
  • Flick, U. (2014). La gestión de la calidad en investigación cualitativa. Morata.
  • Fonseca, J. i Maiztegui-Oñate, C. (2017). Elementos facilitadores y barreras para la participación en proyectos comunitarios: un estudio de caso con población adolescente. Pedagogía Social. Revista Interuniversitaria, 29, 157-170. Doi: 10.SE7179/PSRI_2017.29.11
  • Gavarri, E. (2006). La observación. Estrategias para la observación de la práctica educativa (p. 85-98). Editorial Universitaria Ramón Areces.
  • Gradaille, R., Montserrat, C. i Ballester, L. (2018). Transition to adulthood from foster care in Spain: A biographical approach. Children and Youth Services Review. 89, 54-61. Doi: https://doi.org/10.10167j. childyouth.2018.04.020
  • IGAXES3 (2016). Plan de Formación continua para el personal. Manuscrit no publicat.
  • Klimes-Dougan, B., August, G. J., Chih-Yuan, Lee, S., Realmuto, G., Bloomquist, M., Horowitz, J. L. i Eisenberg, T. L. (2009). Practitioner and site characteristics that relate to fidelity of implementation: The Early Risers prevention program in a going-to-scale intervention trial. Professional Psychology: Research and Practice, 40(5), 467–475.
  • Longás, J., Cussó, I. i Parcerisas, I. (2018). Educación y pobreza infantil: razones para la exigibilidad de un derecho fundamental. Educació Social. Revista d´Intervenció Socioeducativa, 68, 45-63.
  • Martínez, C. (Coord.) (2004). Técnicas e instrumentos de recogida y análisis de datos. UNED.
  • McFadden, P., Mallett, J., Campbell, A. i Taylor, B. (2018). Explaining Self-Reported Resilience in Child-Protection Social Work: The Role of Organisational Factors, Demographic Information and Job Characteristics. The British Journal of Social Work. doi: 10.1093/bjsw/bcy015.
  • McKernan, J. (1996). Curriculum Action Research (2nd Edition). Kogan Page.
  • Melendro, M., De-Juanas, A. i Rodríguez, A. E. (2017). Déficits en la intervención socioeducativa con familias de adolescentes en riesgo de exclusión. Bordón, 69 (1), 127-138. doi: 10.13042/Bordon.2016.48596.
  • Moreno, C., Díaz, A., Cuevas, C., Nova, C. i Bravo I. (2011). Clima escolar en el aula y vínculo profesor-alumno: alcances, herramientas de evaluación, y programas de intervención. Revista electrónica de Psicología Iztacala, 14(3), 70-84. http://www.iztacala.unam.mx/carreras/psicologia/psiclin/princi pal.html.
  • Morros, M. P. (2012). La mejora de calidad en los centros residenciales de acción educativa. Criterios para su evaluación. [Tesi doctoral no publicada]. Universitat de Granada. Facultat de Ciències de l’Educació.
  • Mullainathan, S. i Shafir, E. (2014). Scarcity. The true cost of not having enough. Pinguin books.
  • Núñez, H. i Úcar, X. (2018). La evaluación participativa de acciones comunitarias: una batería de dimensiones y evidencias de trabajo para profesionales y agentes sociales. Educació Social. Revista d´Intervenció Socioeducativa, 68, 145-156.
  • Pérez Serrano, G., Poza-Vilches, F. i Fernández-García, A. (2016, abril, 1). Intervención con jóvenes en dificultad social ¿qué criterios de calidad proponen los expertos? Aula Magna 2.0. [Blog] https://cuedespyd.hy potheses.org/1356
  • Triana, B. i Rodrigo, Mª J. (2010). Modelos y estrategias de intervención ante la diversidad familiar. En E. Arranz Freijo y A. Oliva Delgado (Coord.). Desarrollo psicológico de las nuevas estructuras familiares (p. 121-142). Pirámide.
  • Turner, K., Nicholson, J. i Sanders, M. (2011). The role of practitioner self-efficacy, training, program and workplace factors on the implementation of an evidence-based parenting intervention in primary care. Journal of Primary Prevention, 32, 95–112.
  • Úcar, X. (2018). Metáforas de la intervención socioeducativa: implicaciones pedagógicas para la práctica. Revista Española de Pedagogía, 76(270), 209-224. doi: 10.22550/REP76-2-2018-01
  • UPC-Adapt Project (2015). Implementing a prevention training curriculum in Europe: Adaptation and Piloting (HOME/2015//JDRU/AG/DRUG/8863). EU Programme “Suport Transnational Projects in the Area of EU Drug Policy” of the Directorate-General Migration and Home Affairs.